El Bloc de la Neus Serra

He aprofitat les vacances per fer coses d’aquestes que tens pensades de dur a terme fa temps, però no trobes mai el moment.

A banda de posar ordre a casa meva i moltes altres coses d’aquestes que vas deixant, finalment m’he decidit a canviar el bloc. La veritat, tenia ganes de poder millorar alguns aspectes, de canviar l’estil, d’ampliar continguts, d’oferir més informació.

A partir d’ara em podeu seguir a la nova adreça http://www.elblocdelaneusserra.blogspot.com/

M’agradarà retrobar-nos i que digueu la vostra sobre el nou format. Ja sé que encara no és el definitiu, i que falten cosetes, però ja comença a tenir forma i tinc ganes d'estrenar la meva nova casa. Fins aviat!

Sembla que la cançó de l’estiu d’aquest any sigui la denúncia d’espies del PP i la polèmica del nudisme a les platges de Malgrat. No hi ha tema més important. Cada dia podem llegir una opinió als mitjans. Avui trobo aquesta a l’AVUI. L’autor té tota la raó. Sé perfectament a quines declaracions de la Campoy fa referència, perquè algunes declaracions de la nostra alcaldessa publicades aquest estiu fan pena. En realitat, he sentit vergonya. Vergonya, perquè és una desinformada. Vergonya, perquè surt el nom de Malgrat i això sap greu. Els que la coneixem ja hem perdut la capacitat de sorpresa, però fora de Malgrat és clar que la Campoy és un fenomen per explotar. La Campoy, massa acostumada al seu regne malgratenc on tothom li riu les gràcies, oblida sovint que fora de les nostres fronteres la seva manera de fer i parlar esgarrifa més d’un. La resposta a les seves desafortunades intervencions en relació al tema de la platja nudista són la reacció lògica al costum de convertir en polèmica qualsevol cosa que li proposen. La llàstima és la imatge que projecta de Malgrat, però ja se sap. Tenim el que tenim.....

A cop d’orquestra, focs, música i ball, va finalitzar ahir oficialment la Festa Major de Sant Roc. El matí va començar amb el tradicional ofici i la desfilada d’autoritats acompanyades pels gegants de Malgrat. Confesso que els que millor ho van fer van ser els gegants. Tenen molta classe. En general, ha estat una Festa Major plena de l’esforç i il·lusió de les entitats que han portat majoritàriament el pes de la tradició i la festa. Per a mi, la Festa Major enforteix i cohesiona el teixit social d’un poble, i espero i desitjo que així sigui per molts anys. És important participar-hi, perquè el millor d’una Festa Major és la gent que la viu i la gent que la fa. A totes les entitats, col·laboradors, treballadors municipals, serveis, policia i ciutadans, moltes gràcies i felicitats.

Ara, després de gaudir  de valent hem de dir adéu a la Festa de Sant Roc....i fins l’any que ve. O millor, fins la propera, perquè a Malgrat tenim la sort de poder gaudir de dues festes. Aquest adéu ens deixa una galeria de fotos i un mosaic de vivències. Enguany, he viscut molts actes de la festa i gravat a la retina moltes imatges de poble.

Ara toca fer vacances... Tinc moltes ganes de fer una pausa. Sobretot, de no fer res. Llegir i escriure que sabeu que m’agrada. Caminar. Nedar. Conversar amb els de casa. Tinc ganes de deixar aparcat tot allò quotidià: el despertador, la feina, les presses, els mails, el blog. Em ve de gust trencar amb allò que es pot tornar rutina. Aquest any no farem viatges. Tot i tenir un esperit inquiet i viatger tampoc em cal anar massa lluny per descansar. En tinc prou amb el meu poble i la meva gent. Només necessito un espai d’intimitat per refugiar-me, per carregar les piles. El que vull és descansar. Passar les hores amb la familia i els amics. Aniré a pescar amb els meus fills i, tot i no agradar-me pescar, em sentiré feliç. Miraré la lluna des del pati de casa. Descobriré nous racons de la costa. Els dies tindran aquella placidesa i aquella llum dels estius de la meva infantesa. Després tornaré a la normalitat. A la pressa. Al setembre. A reveure. Feu bondat!

I seguim amb el ple del mes d’agost.  

7.- Donar compte de l’aprovació definitiva de la modificació de l’article 179 de les normes urbanístiques del POUM que afecta al sector de la zona industrial nord (pp8).

Ja es va aprovar pel Ple del 2 d’abril i senzillament estem en el tràmit d’aprovació definitiva.

8.- Aprovació del text refós del Programa d’Orientació d’Equipaments Comercials (POEC).El Ple del 4 de setembre de 2008 va aprovar inicialment el POEC, i el novembre es va presentar a la Direcció General de Comerç. El mes de desembre la DGC demana la subsanació del document i fins avui.

Certament un retard considerable si tenim en compte que el POEC es va iniciar per resoldre una problemàtica molt concreta que avui estem lluny de tenir resolta i que només les actuals circumstàncies econòmiques han frenat. Va ser la inquietud davant la proliferació d’un determinat tipus d’establiment que va portar al POEC, però en el fons també era una bona oportunitat de consensuar un instrument per definir el model comercial de Malgrat. La llàstima és que tenim un govern que fa les coses sense convenciment. Així ens trobem que va quatre dies es modifica el POUM pel que fa a una parcel·la de l’entrada de Malgrat molt coneguda i s’admet per la “patilla” un munt de metres per usos comercials que el POEC no contempla. És a dir, que de paper en podem fer molt, però si ningú posa fre a la manera d’actuar d’aquest govern no servirà per res.

En aquestes dates cau l’estiu de ple i qui escriu hauria d’estar gaudint d’unes mínimes vacances. Fa calor i necessito carregar les piles més que mai, però no puc marxar sense acabar el meu resum del ple d’agost. Aquest ple que marca el final de curs polític i serveix per posar nota al govern de torn. I quin final de curs!. I quines notes!.

Aquest mes d’agost el ple tenia substància i un ordre del dia de 12 punts: les festes locals, l’adjudicació de la gestió del servei públic per la construcció i explotació del complex esportiu, la resolució del conseller de Política Territorial sobre el Pla Director Urbanístic de les ARE al Maresme, constitució inicial del consorci per la gestió i execució de l’ARE Escultor Clarà, aprovació del Text Refós del  POEC, les mocions d’ERC, i el més important i polèmic, l’extinció de la concessió de la gestió del servei d’escola de música municipal -  Ca l’Arnau (punt que amaga sota la lletra la virtuosa música de la  Sra. Regidora de “deseducació” i “descultura” en l’afer de Ca l’Arnau).

Des del darrer post, la veritat és que no he tingut ni temps ni ganes de penjar-ne cap de nou. Coses de l’estiu, la calor, el desig de fer vacances, el darrer ple. Ara preparo quatre notes del ple, però abans voldria comentar una mica per sobre la meva impressió sobre el primer acte de la Festa Major.

Com mana la tradició l’acte d’obertura de la Festa Major és el pregó. És un ritual, però encara no he digerit del tot el pregó del divendres passat. Ho sento. El que vaig a dir ho dic des del respecte que em mereix tota persona que es guanyi la vida fent d’actor o qualsevol altra feina, però el pregó no em va agradar. De fet, el pregó perd molt amb aquesta moda de traslladar l’escenari a un aparcament. Un aparcament no és l’espai adequat per fer un pregó. Ni és emblemàtic, ni és acollidor, ni és integrador. Ben al contrari resulta excloent, buit i absurd. La gent gran ha d’estar a peu dret i no tothom ho pot fer. La mainada no veu res, perquè la gent gran es posa davant de tot i els tapa. D’altra banda, resulta incoherent que s’inhabiliti dos dies un espai tan important per aparcar al centre de la població en ple mes d’agost.

El pregó de la Festa major del teu poble no és una experiència qualsevol. El de l’any passat , tot i que l'espai i l'escenari ho van fer difícil, em va agradar. És clar, el pregoner era de Malgrat i va estar capaç de crear d’una manera ben enginyosa, senzilla, original i divertida el joc de complicitats i emocions que una espera d’un pregó de Festa Major. Enguany no ha estat així i l’espai em va semblar més inhòspit que mai. Una metàfora de qui governa: sense idees, sense originalitat, per passar full i qui dia passa any empeny.

Un pregó és l’anunci de la festa. No ha de ser sempre divertit o fer riure. però fer-ho no és cap mal. Ben al contrari. Tampoc ha de fer pena. El pregó que a mi m’agrada s’ha de fer des del balcó consistorial i ha de convidar a la gent a viure la festa i fer poble. Tot seguit el pregoner/a pot encendre la primera tronada si és que cal fer soroll per anunciar la festa. El millor és pensar en una persona que tingui un vincle amb el poble, o algú que tingui coses a dir que no siguin només ximpleries. A més, a les peixateries velles tens preparat el sopar de l’Associació de Dones i tot queda més integrat i fa festa. 

 A ser possible m’agradaria que el pregó parli del meu poble, de com era i de com és ara. Que parli de tot allò que fa especial el meu poble, de la seva història, de les seves tradicions, de la seva gent. A ser possible que el faci algú que porti el poble a dins i expliqui aquelles petites coses que et fan emocionar i que tots hem pogut viure. Algú que no parli de “grateres” ni “plagues de ladilles” o coses per l’estil. Sóc conscient que és demanar massa, sobretot a l'actual responsable política de cultura. Sí, la Sra. Retalla Subvencions i Aprima Pressupostos. La mateixa que segons l’alcaldessa hem de premiar per la seva magnífica aportació a la cultura musical del poble i la inmillorable gestió de l’Escola de Música Municipal.  

Si no teniu plans per aquest dissabte al vespre. Si us agrada caminar. Si voleu participar. Doncs, aquí teniu una proposta una mica diferent. Què tal conèixer els camins del Pla de Grau d'una altra manera?. Tranquils. Qui després vulgui anar de marxar ho podrà fer igualment. Les nits d’estiu donen per a molt.

"Qui lluita pot perdre, qui no lluita ja ha perdut" (B. Brecht)

Tarda de dissabte. Entre els papers que tinc per ordenar damunt la taula trobo la revista titulada “Butlletí informatiu” del mes d’agost que ràpidament identifico amb l’Ajuntament de Malgrat i el seu concepte d’informació.  Noto a primera vista una edició més aprimada, o m’ho sembla a mi?. O tenen poca cosa per explicar o és una edició per col·leccionista.

Obro la revista. La informació que trobo al seu interior deixa molt a desitjar. Digueu-me “perepunyetes”. Sempre penso trobar escrits amb unes explicacions més exhaustives, però acabo trobant escrits dispersos que no entren del tot al fons de la notícia. Tanmateix, entre totes les notícies que integren la revista em voldria quedar amb alguns aspectes o detalls significatius:

1.- Salutació de l’alcaldessa en forma de mare espiritual del comerç i turisme. Crida l’atenció l’apologia que fa d’un Pla d’Orientació d’Equipaments Comercials (POEC) aprovat fa mesos, i que diu haver presentat a la comissió de comerç de la Generalitat. Assenyala satisfeta que cal conèixer els nostres costums i hàbits, i que és important per l’Ajuntament, per veure si les accions que fa van ben orientades. No podria estar més d'acord, però salta a la vista que no hi van gaire d’ orientades les accions municipals quan alegrament aprovem usos comercials a àmbits on no hi han estat mai previstos. Parlo de Modificar el POUM per inventar-nos una operació urbanística que bategem amb l’esperpèntic nom de Ciutat Sanitària   i li afegim un grapat de metres per usos comercials que ningú ha previst. Sobretot, si tenim en compte que a tocar de l'àmbit hi ha àmplies zones residencials amb un número infinit de locals comercials tancats Si que és per reflexionar, si. I tant!.

2.- Observo un fet curiós. Invariablement, els articles que parlen de l’alcaldessa o d’alguna regidoria del seu partit porten sempre el nom de la regidora curosament acompanyat de les sigles del partit (PSC). Ho fan de manera insistent. No fos cas. 

Tanmateix, al parlar de la regidoria d’inserció laboral noto que ho fan de forma sempre genèrica, sense que aparegui el nom de la regidora del PP, ni les sigles del partit. Oblit?. Distracció?. Equidistància? . Incomoditat?. Ves a saber!.

3.- Anem per l’escrit sobre el conveni de l’ACA que delega les competències a l’Ajuntament per fer la canalització. Cal parlar-ne?. Sempre és el mateix. A destacar  la foto que vol ser la replica a la fantàstica portada de l’edició del Som-hi! del mes passat. En aquest cas, han escollit comparar quatre flors de l’Avinguda Bon Pastor amb l’únic tram de Can Feliciano amb mur de ciment i ben brut. Apunto que està brut, perquè aquesta foto li hauria de fer vergonya a l'equip de govern i, en especial, a la responsable del medi ambient i neteja. Cert que hi ha gent sense civisme, però l’Ajuntament no neteja massa tampoc. Els veïns ho saben prou.

  Destaco la frase de l’alcaldessa que diu voler la riera “canalitzada, verda i d’ús útil per les persones”. No hi ha dubte que és dona d'idees clares. No sabem, però, quina utilitat té per les persones un caixó de formigó i que té de verd. Suposo que hi podrem fer un carril bici i pintar-lo. També diu alguna coseta curiosa com ara “l’Ajuntament fa temps que reclama l’obra de la desembocadura”. Dona, temps no massa. Que jo recordi han estat més enfeinats reclamant cobriments que no pas solucions a la desembocadura.

També subrratlla que ara el “projecte preveu més quantitat de diners i un increment del ferro previst”. Una frase sublim si tenim en compte que l' argument per dir NO a l’alternativa proposada per l’ACA va ser precisament l’increment de cost de l’obra i que les obres no es fan a pes.

En fi, és dissabte. Podria continuar i continuar, però penso que és suficient per copsar alguns detalls curiosos del nostre butlletí. No ens encaparrem que fa calor. La resta són notícies d’actes i entitats de Malgrat que està prou bé.

Per una estranya absència conjunta del municipi de Malgrat de les Sres. Campoy i Mérida, i per una resolució d’Alcaldia de 21 de juliol de 2009,  s’ha anomenat a la Sra. Ana Vega Raya alcaldessa accidental des del 22 al 24 de juliol d’enguany.

Per tant, el poble de Malgrat tindrà l'honor per uns dies de ser governat pel PPC. Aquesta és una fita històrica al nostre poble, però també una solució del tot injustificable. I què pot passar?. Naturalment, la pregunta és molt retòrica, i per ara no estem en disposició de saber-ne massa res de l’activitat que farà la nostra màxima autoritat durant un parell de dies. Presumiblement, poca cosa. Si que sabem, però, que segurament contestarà per escrit allò que li preguntem els ciutadans. Fins i tot, potser tindrà temps de fer arribar a qui subscriu unes dades que fa setmanes que demana, però que tot apunta  que cal sol·licitar audiència pública per obtenir-les.

Vet aquí com hi ha formes "rocambolesques" i estrafolàries d'assolir una alcaldia. Vet aquí la prova del nou que es pot arribar a una alcaldia de la manera més sorprenent, sense l'aval de la ciutadania, ni cap preparació específica. Vet aquí com -per dos dies d'absència i l'art del "birlibirloque"- un govern amb més càrrecs amb dedicació exclusiva que mai  ha de deixar l’alcaldia a mans de l’única regidora del PP.  Una mostra del tarannà "pencaire de mena" de l'actual govern i de que "tanto monta, monta tanto".

Després de 30 anys d'alcaldia socialista, ara ja podem dir que Malgrat té alcaldia del PPC. Una mostra clara del que ens espera en un futur no massa llunyà. Un PPC amb contracte “fixa discontinu” instal·lat al govern, perquè aquest gest amable, senyors, és un gest molt significatiu que no s'havia produït mai abans. 

Sempre tinc molt clar que l’actual pacte de govern no té data de caducitat. De fet, des de la direcció del PSC i el PP s'impulsen acords d'estabilitat d'aquesta mena de pactes a nivell municipal i cara el futur. L'objectiu és arribar més enllà. Aquests pactes són imprescindibles per a un partit com el PP per guanyar presència a Catalunya, i d'altra banda, el PP és un soci còmode a tots els municipis i ho aprova tot. Ho veiem dia a dia a Malgrat. Al temps. El dia que facin pinça a nivell de la Generalitat estem perduts. 

Amb aquesta calor fa fins i tot mandra parlar del finançament. Tot i així, val la pena dedicar una estona a llegir i escoltar les diferents opinions que van sortint. Tants mesos de dinar cada dia amb la cantarella de la negociació i ara resulta que només podem sentir un ball de xifres. Tot plegat em fa pensar en l’aprovació de la Llei de la Dependència. Sí, recordeu?, quan CIU va dir no amb l’argument que "s’envaïen competències i que no hi havien prou recursos i diners". Vam rebre de valent. En fi, tampoc res de l'altre món, les crítiques habituals tipus “sou de dretes”, “no defenseu les polítiques socials”, etc. El temps,però, ens ha acabat per donar la raó, doncs ha quedat clar que els recursos eren insuficients i que era una llei molt poc meditada que envaïa competències. Moltes famílies ho pateixen ara mateix a la seva pell.

També em fa pensar una mica tot plegat en la campanya del nou Estatut. Sí, aquella que uns vam fer amb el Sí, i altres (PP+ERC) amb el No. Curiosament, ara l’argument contra CIU és dir que ens quedem sols amb el PP i que ens hem de sumar a l'acord al preu que sigui. (¿?). Després reflexiones i et preguntes si és lògic que aquells que com ERC van dir NO per trobar curt l’Estatut ara acceptin un finançament que vulnera bona part del seu articulat.

D’altra banda, hi ha opinions que no resulten tan triomfalistes, per exemple, la de la degana de la Facultat d’Economia de la UB, Elisenda Paluzie, que diu que el model aprovat de finançament és “encara menys transparent que no l’actual: és igual al que va proposar Solbes el mes de desembre de l’any passat". La Paluzie és propera a ERC, però no s'apunta a la festa amb l'entusiasme d'altres.

També podem escoltar altres opinions interessants aquí.

Aquesta setmana s’ha constituït el Parlament Europeu en la seva setena legislatura escollint nou president. El polonès Jerzy Buzek sembla que s’ha estrenat avisant a Rússia que la UE no pensa cedir en la defensa dels drets humans. Un gest significatiu.

 (foto: maqueta rehabilitació de Can Serra)

Set de la tarda, sala de plens. Comença la reunió explicativa del projecte. Power Point a punt. Introducció del Sr. Eloi Jubilla Ballester, arquitecte. S’apaguen els llums.  A continuació presentació del projecte d’execució de la rehabilitació de l’edifici de Can Serra (Torre del Bombai) pel Sr. Xavier Quitart, arquitecte.

L’arquitecte comença per dir que fa tres mesos que treballen seriosament i que ens han preparat un document en power point que resulti entenedor per tots. Per ells, afirma, des del primer moment han tingut clar que parlem del “Tah Majal” de Malgrat. Això ho repetirà moltes vegades en el decurs de la seva exposició. Suposo que es tracta d’un recurs amable per tranquilitzar-nos, però la veritat és que l’home insisteix a dir que el tractament que s’ha fet a l’edifici històric  ha sigut aplicant tota la metodologia d’intervenció adequada al patrimoni històric i certament sembla que així ha estat.

Es va fer primer un estudi geològic conjuntament amb arqueòlegs, i uns estudis previs entregats a l’oficina tècnica de la Diputació. A partir d’aquí s’ha fet una investigació molt acurada sobre la figura de l’arquitecte que va dissenyar l’edifici, perquè consideren que la seva obra és molt variada i de qualitat. De fet, segons el tècnic l’edifici de Can Serra està molt ben plantejat i això permet ara una rehabilitació en tota la seva dimensió. També s’han estudiat revestiments, pintures i esgrafiats, materials ceràmics originals, morters, etc. Per què? Perquè es vol restaurar la imatge exterior de l’edifici a nivell de documentació el més exacte possible, és a dir, recuperar la imatge externa de l’edifici com la va concebre el projecte arquitectònic original. L’estudi que s’ha fet i que ha documentat tota aquesta informació es lliurarà d’aquí uns cinc dies i serà la base inicial per redactar el projecte. (Segueix)